dimecres, 28 d’abril de 2010

CELIBAT I MATRIMONI EN ELS SACERDOTS CATÒLICS

VITRALLS D' AMIENS

Tot necessita una renovació al cap del temps, les cases endreçades i les persones també.  Si hom no te cura de fer-ho personalment i curosa,  els mateixos "cicles naturals del temps" prenen la iniciativa i ho fan d'una "altra manera", de vegades menys amable.
Quan Jesús va "prohibir" el matrimoni ?  I quan Jesús va "imposar" el celibat ?  Afectant tot tipus de religiosos, monges i capellans, aquelles persones compromeses al 100%  en el seu "missatge", en viure'l, en difondre'l, i ser-ne "representants",  i tenir-ne cura en les comunitats emergents dels pobles. I foren realment per boca de Jesús aquestes "prohibicions", imposicions", molt inhumanes en tant que "obligacions" ?  Pregunto i dubto davant aquesta total i plena manca de lògica en el plantejament de les coses.
Altre cosa ben diferent és que un sacerdot, decideixi personalment i a fons, viure la seva fe, dins la pràctica molt ben assumida, d'un celibat que ell mateix tria, no pas que li imposen d'una manera "obligada" o "dogmàtica".  I amb tot i així, ha de quedar una "porta oberta" per si aquest sacerdot després d'un temps, més curt o més llarg de celibat, decideix de seguir el seu camí a partir d'una altra opció: el matrimoni.


JESÚS

Perquè un sacerdot no pot servir profundament be la seva religió i la seva comunitat, si forma un nucli familiar com el del matrimoni ?  Què li impedirà tenir la més completa espiritualitat, el sexe ?  El sexe dins l'espiritualitat més íntima, pura, neta i edificant, d'una parella que s'estima realment, és del aspectes més bells que hi puguin haver dins una espiritualitat gairebé "militant" i laborada.
Tot això no està raonat amb "llibertat", i la conseqüència en són els problemes escandalosos d'aquestes "pederàsties" i, sovint, no en senzills capellans de parròquia, sinó en alts càrrecs d'aquesta església jerarquitzada i rígida, en tants aspectes, per mi, tant allunyats d'allò que digué Jesús.  L'escàndol dels pederastes és encara pitjor (l'abús continuat a menors) això són autèntiques desviacions en la sexualitat i en la moral. 
Que el fet intrínsec de "no deixar casar capellans" (i monges, diguem també) ha creat al llarg de molts anys llegendes (o no) de capellans i majordomes que fins i tot havien arribat a tenir fills (tot d'amagat) el cas és però que transcendía, els barris n'anaven plens, però a la fi hom assumía que aquell religiós  (que era i és un home com els altres), cerqués una "sortida sexual", sinó així, a través de la prostitució. 



N'HI HAURÀ PROU ENCENENT UN CIRI ?

Les "altes Jerarquies eclesiàstiques no desconeixen tot això i molt més que hi ha, aleshores la pregunta és : perquè demoren per dècades la solució d'aquests problemes ?  Aquests problemes "només!" com son: La manca de Llibertat i Comprensió a tots nivells i, sobretot, llibertat  de decisió pels sacerdots, perquè es puguin casar, i/o exercir el celibat si així ho volen, però podent rectificar sempre totes les opcions d'una manera lliure i responsable.
Qui exerceix el celibat per convicció espiritual responsable,  mai no es "desviarà en l'aspecte sexual", perquè això seria incompatible amb la base en que es sustenta el seu compromís.  Però a més - si li queda una porta oberta -,  sempre pot rectificar i canviar.  Ara be, si hi persones que practiquen celibat  "per norma" i ho deixarien,  però no volen perdre el sacerdoci, aleshores no tenen més opcions: o el deixen o s' "instal·len" en aquesta situació susceptible de "desviaments. 
Diré per acabar, que no sóc cap "expert" simplement un ciutadà que dona el seu parer.  No em sento catòlic, menys encara practicant. Però si que em sento molt "espiritual" i fins i tot "practicant" d'aquesta espiritualitat "lliure" capaç de beure en totes  les fonts, defugint els dogmatismes.