dimecres, 14 de juliol del 2010

EXPERTS EN "DISTREURE" LES MASSES



L'utilització de grans espectacles, sobretot esportius, per distreure les masses, la recordo de ben jovenet en plena època franquista.  Curiosament ja des de ben petit, no m'agradava el futbol, i això em feia un xic "rar" entre els propis companys d'escola, perquè, si no m'agradava aquest esport, l'estrany hagués sigut que hi hagués jugat amb delit, com els altres nois de l'escola o del barri. Ni m'agradava, ni en volia saber.  Jo preferia "escampar la boira" d'altres maneres, m'agradava més l'aventura, l'exploració, l'excursió, etc. En canvi al meu pare si que li agradava el futbol, i amb ell, havía tingut ocasió de viure aquell ambient de les tardes de Diumenge, al manresà camp del Pujolet, on diuen que es jugava a futbol, però jo recordo més la impressió que em feia el sentir totes aquelles esbroncades  de la gent de les grades, traient la bilis per la boca, insultant l'àrbitre o les males jugades, i mal descarregant una adrenalina que, segurament hagués valgut més de descarregar d'una "altre manera", en plena dictadura, i en plena privació de moltes de les llibertats bàsiques, que el règim intentava diluir o despistar amb espectacles de masses, com el futbol,  també amb  els
"westerns" que es podien veure en tots els cinemes, acompanyats del doctrinari "no-do", i que també anaven molt be per tenir la població "distreta" de les penuries d'aquells moments, amb la ment "ocupada amb altres coses" que no fossin, qüestionar la manca de llibertat sindical, o el trepig de la llengua i la cultura catalanes.  El franquisme va "utilitzar" el futbol i els "westerns" de Hollywood també, per distreure les masses: així, per exemple, anar al futbol o al cinema, va esdevenir un ritual que involucrava tohom:  qui s'apartava d'aquests paràmetres i feia segons quines "altres coses", tenia tots els números per ser titllat de "separatista sospitós".

Com es comprendra no és que em "fiqui" amb el futbol en tant que esport, ni amb el cinema entès com a "setè art", està clar que faig referència a la utilització manipuladora que se'n ha fet i se'n fa.
Avui dia ja no és aquella dictadura, avui dia és el propi "sistema mundial" de Bilderbergs en amunt, per entendre'ns els quins "deixen" a tots els països que segueixin ocupant-se d'aquests afers, sobretot dels esports de masses, encara que avui si han d'afegir nous elements jugant aquest mateix paper, per exemple la TV i Internet, que al marge de ser avenços tecnlògics remarcables (potser aquest darrer vingut de les estrelles...), serveixen també per distreure cadascú a casa seva, ben aïllats, i afectant inclús el cervells d'aquests usuaris, amb la càrrega subliminar que porten.   La finalitat darrera però segueix sent sempre la mateixa:  Evitar que l'home pensi per si mateix i que s'adoni de tot el que està passant
 Així manipulat l'home esdevé molt fàcilment un  "animal de costums", a través, per exemple del futbol (que tant arrel·lat està a casa nostre), o mirant la TV-brossa, o Internet, etc., i d'una manera tant planera, que ja li va be.  No s'adona (la globalitat, no les meravelloses excepcions), que volen impedir qu l'home pensi, que desenvolupi la seva intel·ligència, que sigui contestatari al "sistema", que s'adoni, en definitiva, que el "sistema" és uniformador, i que pretén modelar unes masses que no molestin, que estiguin entretingudes sempre que ells vulguin, que diguin: SI A TOT.  
Aquí hi ha un feixisme més o menys velat, disfressat de "democràcia", que està dominant les masses, per exemple: a través dels obligats vincles amb les Entitats Bacàries: el pes psíquic de les hipoteques és terrible i condiciona les vides de milers i milers de persones, totes elles penjades de Bancs i Caixes, i que avui dia, amb la crisi "que el mateix sistema ha creat", arriben al límit de la desesperació.  Llavors, en comptes de lluitar contra aquest estat de coses, hom s'agafa a "la distracció", a l'oblit temporal, sigui futbol, tele-brossa, internet, o....  I res d'això resoldrà el problema, que és el que en el fons volen: perpetuar-lo, perquè de mica en mica es vagi implantant l'esperit de remat en la psique humana.   

                                                                                                                                                 
L'enfocament que ve del cap damunt de la piràmide del poder i que corona la "élite", tendeix a la uniformització del món per dominar-lo.  De mica en mica volen que tots els països responguin a uns mateixos paràmetres, per aquesta "raó de pes" s'han anat eliminant les possibles "alternatives" polítiques als governs dels diferents països, sintetitzant-ho amb la implantació de bipartidismes, generalment una "esquerra" i una "dreta" només de façana, puig que tant si governa l'un o governa l'altre les possibilitats de canvis de timó reals son nul·les.  La "VIA" assenyalada és única i tots la seguiran, destacant-se tant sols molt lleus matisos, per acontentar les restes ideològiques que estan agonitzat...
Penso que no ens hem de "conformar" amb aquest "panorama".  Des del meu humil Blog, penso que el primer que cal fer abans que res és informar-se bé.  Em permeto recomanar-vos dos llibres que us poden ajudar, en general, a informar-vos i a reflexionar sobre el que està passant avui al nostre món "de mala manera globalitzat"...

 D'entrada Arcadi Oliveres, en un  dels seus darrers reculls molt pràctics i sintètics que es titula "Aturem la Crisi"-Les Perversions d'un Sistema que és possible canviar-. Tots els llibres de l'Arcadi Oliveres son recomanables i ajuden a comprendre perquè hem arribat on som, i qui mana de veritat...

L'altra llibre és una interessant visió hologràfica del món, l' univers i l'home, un nexe que vol unir la fisica quàntica i l'espiritualitat (sense que aquesta sigui sinònim de religió). L'autor és en Gregg Braden i el títol del llibre és The Matrix Divine (La Matriz Divina) ignoro si hi ha traducció al català. 

Dos autors perprendre Consciència del que està passant. Espero que algun dia us lleveu i realment descobriu que hi ha una Conspiració Mundial en tota regla, malgrat els que sembla que exagerin o fabulin...