Pel·lícules com "Legión" és aquest cinema del que més aviat s'hauria de prescindir: completament basat en la violència, imagineu-vos els Arcangels Miquel i Gabriel, amb metralladora, un "déu" que s'enfada amb la Humanitat (això ja és massa!) i envia una munió d'éssers negatius (àngels !?), contra els "desgraciats" humans que amb penes i treballs, pul·lulen desesperats per la faç de la Terra... Aquest és un cinema gairebé per "malalts" de violència. Aquí només s'encomanen baixos instints, i tot, TOT, se soluciona per la via expeditiva de la metralla i les bombes. I diu l' "àngel bo" (Miquel): "La darrera vegada que "déu" va perdre la fe en la Humanitat, va enviar un "diluvi", ara envia això altre..."
Es podria fer un cinema fantàstic amb la última tecnologia d'efectes especials, però que com a mínim portés un "missatge de bons sentiments", no aquesta "porqueria" plagada de violència i gent marxada de polleguera.
A més, si es vol tocar el tema "Déu", "Arcàngels" o l' "Apocalipsi", donar-li un nou tractament podria resultar si més no original, pero fer-los a imatge i semblança d'un equip de "rambos", és un insult a la intel·ligència.
Jo em pregunto què es preten amb aquest tipus de cinema ? Aconseguir un jovent que arribi considerar que la venjança és un "valor" ? Que el fet d'anar armat i portar un bon ganivet a la butxaca, sigui quelcom lloable ? És això el que es vol transmetre a través d'un "déu" venjatiu i emprenyat ? I uns "àngels" armats fins les dents com un repressiu exèrcit llançat sobre el poble ? Qui te aquestes "idees brillants" per portar al cinema ? Com ens podem sorprendre que després sorgeixin "psicòpates armats" i facin una "carnisseria" en una escola o en un super mercat ? No és aquesta la "pedagogía" que atía això ? No és això el que emmalalteix una societat, ja prou desmarxada de "valors" ? Com se senten els joves quan surten de veure una pel·licula així ? Hi ha altres maneres d'atendre l' "adrenalina"...
Si forces superiors volguéssin destruir el món o a la Humanitat, no es prendrien tantes molèsties, com ve a suposar aquest film, on va sorgint una mena de batalla entre el "be i el mal" encarnats respectivament per (Miquel i Gabriel) - conxorxats en segons quins moments -, i on dirimeixen diferències, en el sentit que l' "àngel bo" li diu a l' "àngel dolent" referint-se a aquest "déu" que ha perdut la fe en la Humanitat: "tu li vas donar el que volia, jo li vaig donar el que necessitava". El "bo" perdona la vida al "dolent" destacant.-li que aquesta és la "diferència" entre ells dos... (doncs que et pensaves..?)
Violència i sentiments molt primaris en aiguabarreig i elevats a la categoria de "virtuts", i sempre, "guanya" el més fort, que sempre és el més violent, el més mascle, el millor armat, el més eixerit, perquè imposa la seva "raó"... Ah! i també s'endú la noia, com no podia ser d'una altra manera, dins aquesta mentalitat...
Es un producte més anglosaxó amb el que ens volen seguir endinyant uns costums i una forma de fer, de reaccionar i de comportar-nos, que no son els que més ens identifiquen. No és un cinema recomanable, ni educatiu....
Peró...si de totes totes voleu anar-hi, vosaltres mateixos, ara aquest mateix director, un tal Scott Stewart, ja en te a punt una altra de vampirs, per sucar-hi pa nois !
_de_Report_09_Febrer__2010_018-18-18.jpg)