ES EL QUE HI HA ? AIXI DE CONFORMATS ?

LA VERITAT ENS FARÀ LLIURES..!!

 

No hi ha com "sentir-nos presoners" per anhelar la "Llibertat", si estem

entre reixes ben palpables, és obvi, però i si la “presó” en la que estem encabits està feta de “somnis i d’il·lusions”, d’enganys i falòrnies, que ens “hipnotitzen” i ens “fan creure” tot el contrari, és a dir, “que ja ho som de lliures”, y que aquesta “és la única i inevitable realitat” ?   Voldria dir que la “presó” de la que “no ens sentim presoners” és “mental o psicològica” ? Ben segur que si!  La realitat personal i col·lectiva, les polítiques socials globals, estan enfocades així. Òbviament hi juga un paper fonamental l’esclavatge “diner-deute”.  En aquest greu miratge hi ha garantida la “preocupació constant i permanent” de les persones individuals i de totes les col·lectivitats, que “s’han fet” dependents i esclaves del “capital-diner”  com a “única opció” de desenvolupament humà i social. 

 El sistema bancari ho controla tot, és per on circulen les “ordres i els canvis”, per sobre dels governs i dels partits polítics, que han esdevingut meres “comparses” dins el “planning” de la “elit”.     Els Bancs i Caixes son els “únics” que en aquesta crisi  -“inventada” pel propi “sistema”- segueixen cobrant beneficis milionaris, per un costat, mentre per l’altre “desnonen sense contemplació” als mateixos “clients” que ells mateixos van entabanar prèviament per finançar-los el que ara els “desnonen”.   Això al marge del “negoci” immobiliari que (per si fos poc !!) estan fent amb els pisos dels desnonats. Si hi hagués un xic més de “pudor” i de “vergonya aliena”, ningú es quedaria un pis farcit amb els somnis truncats d’altres persones!  Però és el que vivim, o parodiant novament la frase de moda: és el que hi ha..., no?   

 I els “grans caps rumiadors-intel·lectuals” segueixen aguantant aquell “vell pal del progressisme macilent” amb ferum d’un “marxisme” que a la llarga no ha resultat ser, sinó, una tàctica més d’aquest pop multi facial que és la “elit” mundial,  que s’està cruspint i re cruspint l’ossada  d’aquest món nostre desgavellat, que ha sigut capaç cada vegada que li ha convingut, de preparar sense cap mena d’escrúpol grups antagònics, dretes i esquerres,  perpetrar revolucions, provocar guerres, fanatitzar  ideològicament  i mental  masses a l’entorn dels distints bàndols, amb resultat de greus mortaldats, drames i misèries: i tot per “poder i diner, per anar passant a les “seves dinasties”, aquest “sistema de valors i d’actuació sense cap moral ni escrúpol ètic”.  Unes vegades els ha sigut “rentable” el foment dels feixismes i les dictadures de tot signe, i altres, l’invent de qualsevol “democràcia salvadora” (dels seus interessos, és clar!), i el futur que volen per la Humanitat, te forma –ara mateix- “d’un nou feixisme uniformant i uniformitzador” la globalització de països (Comunitat Europea),  no és per “millorar relacions humanes i socials a tots nivells”, sinó per controlar  més i millor la població en general...     

                                                                           

 

INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS I PAÏSOS DEL MÓN !!!

      INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS I PAÏSOS DEL MÓN !!!

Glatia el meu cor prement amb força una flama per la independència de la meva terra, i aquell mar de llums daurades avançava amb fermesa i decisió

pels carrers de la Capital del Bages;  quantes cares conegudes!  Quina meravellosa brillantor als ulls de la meva companya de sempre !  Quina lluïssor de milers de mirades anhelants i portadores d’aquella mateixa llum!

Pares, fills i nets, gent de totes les edats possibles, milers d’esperits vibrant a l’uníson per una cosa tant elemental i senzilla, com el dret a ser lliures i independents. Això ens capacita a tots per estimar i respectar més i millor a tots els veïns, a tots els germans del nostre món, tots amb el segell de la llibertat: sense cap mena de sotmetiment. Respecte mutu i convivència plens.  I quines cares de sorpresa els que seien a les taules del Passeig, semblava que no ho entenien, que veien “visions”...  La Independència i la Llibertat son valors humans de primera magnitud,  que no discriminen a ningú, i fan l’home digne poblador d’aquest planeta, eleven l’esperit i se solidaritzen amb tot el que és Vida, Creació i Progrés.

Però no és tot així de bonic, fàcil i senzill...  Si be la “independència i la llibertat”, son molt preuats valors dels que freturem, i que s’anhelen en aquesta terra des de fa segles, i hom lluita i mor per ells, avui per avui,  ara i aquí, en solemne present, la lluita per la llibertat, a més a més, també és mundial, o global, -si voleu-, ja que “escanya la Humanitat”,  un “Sistema Global”, basat en l’economia i amb mètodes que pretenen igualar tots els països, a través d’un bipartidisme alternant, a partir de partits polítics que han perdut Nord i principis, que diuen “representar alguna cosa” però que a la fi no es representen més que a ells mateixos, volent fer creure a la població que això son “democràcies avançades”, enfonsant la població amb la connivència de bancs i caixes, en enganys plens de dolor i frustració com l’anomenada “societat del benestar”, que ha fet endeutar fins la medul·la, la major part de la població, dels nostres joves, embargant-los a molts d’ells avui dia, amb aquesta “crisi” inventada estratègicament pels “banquers mundials”, i llançant fatxendosament a l’atur a milers i milers de persones, que viuen amb angoixa i indignació, aquesta situació.

Ser conscients d’això, no fa pas oblidar la Independència de Catalunya del sotmetiment a l’Estat espanyol, de les seves incomprensions i  menyspreus continuats, jo penso que l’esperona i encara li dona més ales, si és que ni mancaven...   I la “Catalunya Independent i Lliure” haurà de seguir lluitant “contra” aquest mateix Sistema que  “ens ofega avui”, no pas ser un “país més” en aquest desconcert tremendament enganyós del món actual. Cal cercar la Consciència Col·lectiva, el Nou Paradigma, el Progrés Veritable de l’Home, a partir de nous valors, que ens apartin definitivament de les “fites econòmiques materials” d’aquest Sistema, que mata i diu mentides, que fa negoci i explotació amb les guerres, que manté als grans “cartels” de la droga, que manté amb la seva actuació països i continents depauperats i famolencs, que manté gran part dels “serveis informatius”, comprats i emmordassats a l’hora de dir i explicar les coses...  En definitiva el mon que “tots coneixem” si som sincers amb nosaltres mateixos.

Un món o “Sistema” que des de temps immemorials, ha allunyat l’ésser humà, l’home, de les fites màximes del progrés i el creixement integral, per conduir-lo per segles a una desesperança i un anorreament, a un atzucac “aparentment” sense sortida, a un “fer creure massivament” – que no existeix cap més forma de viure-, que la que coneixem, vivim i patim, que ens pren l’esperança, ens pren el futur, i ens pren la vida...  Aquesta situació lamentable no és que eximeixi l’home de responsabilitats individuals i col·lectives,  perquè “només” les tingui el “Sistema” (que òbviament les te).  Tots i cadascun dels humans “tenim una responsabilitat de Consciència i de Resposta” en tot el que succeeix, i ens podem revelar, revolucionar, “internament i externa” i no estic parlant de revoltes violentes.  Estic parlant d’exercir a fons el pacifisme, la objecció de Consciència (en molts camps), la lliure espiritualitat (que no la religió)  que  desvetlla i desperta aquesta Consciència que, desenvolupada, condueix l’home a “altres estadis” físics, psíquics i anímics, i per tant de progrés, d’equitat, justícia, etc.

La qüestió és “ser capaços de creure’ns que això no és utòpic”  que veritablement entre tots podem fer que les coses siguin molt diferents, i prenguin el rumb que ens demanden els nous temps que arriben:  tot és possible si ens ho arribem a creure...  El “Sistema” creu en el seu poder, aquesta és la gran avantatge que te sobre la Humanitat...

NO ÉS EL MÓN QUE VOLEM, NI TAMPOC A ELLS..! (Per una massa crítica, conscient, pacífica, lliure i desperta)

AIXI VOL EL "SISTEMA" A LA HUMANITAT

A la "nova Consciència pels carrers", amb que titulava la reflexió anterior, referent al moviment que s'ha convingut de dir "els indignats", li cal ara "profunditat psicològica i espiritual" per poder seguir avançant. La importància de les mobilitzacions hagudes, sens dubte, és gran. Però la mobilització ara es te d'anar estenent més i més: encara no hi ha prou massa crítica, perquè els responsables de provocar i mantenir la situació mundial hagin d'assumir que aquest NO ES EL MÓN QUE VOLEM, NI TAMPOC A ELLS.

La "crisi econòmica muntada descaradament pel Sistema" està servint de detonant perquè milers de joves que es queden sense feina i amb un munt de problemes econòmics al damunt, surtin al carrer  "indignats" (per això es mouen, com dic, aquest és el detonant), és el primer pas per anar prenent Consciència de la vertadera realitat: han sortit al carrer perquè estan directament afectats, perjudicats i maltractats cruelment pel Sistema.   Però ara convé també "donar-se compte" que no és només a  Catalunya on tanquen empreses, que les caixes es fusionen, que el Govern fa retallades justament als serveis públics més bàsics: Sanitat, Educació, etc., Succeeix a arreu d'Europa i tot això, tanmateix, només son les "ordres" dels "banquers mundials" que dirigeixen el "sistema econòmic global" en tota llur magnitud, per damunt dels governs: tots els països han de "complir" dins aquesta "globalitat econòmica que s'imposa".   Fa pena veure els partits polítics "perdut el nord ideològic" i els governs amb el "dogal" posat al coll:  aparentment ningú no pot fer res: sinó creure...  Això és veritablement el Sistema.   Per això mai les "solucions" no podran venir d'aquest i la única alternativa vàlida passa per estendre més i més la mobilització, la sensibilització de tants ciutadans i ciutadanes d'arreu, que coneixen la situació, però "no saben que fer"...

                                                                                             

                                                 HOLOGRAMA DEL MÓN

He dit en començar aquesta reflexió que, en tot aquest moviment li manca més profunditat psicològica i espiritual, -entenguis que no parlo de religió-,  sinó de l'espiritualitat intrínseca de l'ésser humà, neta i lliure, no sotmesa, que confereix a aquest, tot un seguit de coneixements i avantatges, que el propi Sistema i el "sistema de creences" imperant, ha tingut sempre cura d'impedir.
Entenguem que al Sistema  no li interessen homes i dones  lliures i desperts, essers humans que pensin, sino gent obedient i submisa, col·locada en enganys ben preparats com ara l'anomenat "estat del benestar", on els conceptes de felicitat, estabilitat i equilibri social, bo i trastocats, passen per estar asempre endeutats amb els bancs,  la qual cosa és generadora de "preocupació", sobretot si hom perd la feina (com està succeint ara mateix).      Li interessa al Sistema  que les masses socials estiguin permanentment neguitoses, preocupades per les coses bàsiques; joves, no tant joves i gent gran:  aquest és un dels ingredients bàsics que destrueix el possible progrés social:  doncs l'ésser humà en semblants condicions, no pot restar tranquil ni serè, no pot desenvolupar  la seva intel·ligència creativa,    ai  las!  la seva ment malda per saber com se'n sortirà de la tristíssima "hipoteca"...i així successivament. Quan anomeno la profunditat psicològica i espiritual és per referir-me al "Carpe Diem", al fet de "viure l'instant", al fet de viure sempre integrament en el present,    i no en el passat o el futur, on no hi ha absolutament res que hi puguem fer... 
Només podem obrar en el present, i ser Conscients en el present...     

                                                  LA FORÇA DE LA UNIÓ

Donar un cop d'ull a la nostra  MENT, i explorar "què s'hi mou", arribar a descobrir el "software" o programació que hi ha anat introduint el Sistema, per fer individus "a mida" dels seus interessos.
Veure i vivenciar el que succeeix quan som capaços de fer un "reset" mental ben fet per treure tota la porqueria que ens hi han posat  i donar cabuda a la pròpia Consciència real, aquella que ens retorna a la nostra condició d'éssers evolucionants i progresius, dins aquest món tridimensional  i plenament comunicats amb tot l'Univers. 
Descobrir aquesta part interior que tot ésser humà te, i que vibra en una finíssima densitat energètica i que ens uneix a tot el que és VIDA.
Si realment som "conscients" d'això, res no hi pot  tota la negativitat del món junta (se que alguns somriuran condescendents en llegir aquestes ratlles: m'és ben igual). Però no hi ha res al món que pugui fer tant fort i segur l'ésser humà, com quan aquest ES CONSCIENT DE QUI ÉS I PREN LES DECISIONS UNA GRAN MASSA CRÍTICA CONSCIENT...
L'embrió d'aquesta imponent massa crítica: ja ha sorgit el "15 M", ara cal continuar escampant aquesta ona potent i impressionant, aquesta llavor de futur, que arribat al moment, sera capaç d'incidir en l' "Holograma del Món", i descartar per pròpia naturalesa, tots els que pretenen d'esclavitzar la Humanitat.  
LLIBRE RECOMANAT: "LA MATRIZ DIVINA" : de  Gregg Braden : Aquest és un dels llibres que haurien de llegir tots els compromesos d'aquest embrió de la "massa crítica conscient". Despres de la "revolta inicial" és imprescindible una reeducació de nous conceptes, que Gregg Braden ens fa arribar amb gran pedagogía, i queda clar el nou paradigma...                                             

NOVA CONSCIÈNCIA PELS CARRERS: JA ERA HORA !!!

Les concentracions massives i manifestacions contra la "crisi econòmica" creada pels "banquers mundials" a instàncies del propi "Sistema", que està conduint amb les seves polítiques a la destrucció del món, passant pel sotmetiment i explotació de la Humanitat, esdevé al nostre país i dins el caos econòmic que ens repercut, una veritable alenada d'aire fresc, indicativa de que nombrosos i amplis sectors de la població -que pateixen moltes conseqüències directes-, s'adonen amb escreix del que està succeint.

La "protesta" o "denuncia" es fa al marge de partits polítics, sindicats, etc., perquè està clar que, amb les matitzacions que es vulguin, tots ells formen part integrant d'aquest mateix engranatge global.  El regueró de "pólvora" amb que han començat aquestes decidides mobilitzacions massives i creixents, anirà augmentant i succeínt-se en demanda de la fi d'aquest Sistema anorreant, vist el panorama que les dites "societats avançades o del benestar" estan prenent dins l'agenda dels poderosos, i que el que se'n diu"democràcia" és una mentida uniformista que sembla retornar a una concepció refinada del "feixisme" igualment nefasta i sense escrúpols.

Les mobilitzacions de Catalunya i d'Espanya, son una resposta viva, festiva i pacífica, finalment,a tot aquest disbarat continuat, que constitueix un "puzzle" a nivell mundial que està arribant als seus límits: ja no és possible soportar més la situació.  Aqui és l'atur i les "hipoteques" que ha portat al desnonament injust de milers i milers de joves que iniciàven amb il·lusió la seva vida, i ara es troven en una situació "marginal i insòlita" demostrativa fins la sacietat de  l'injust del "Sistema".   Ara les immobilàries son els Bancs, i els desnonats han de seguir pagant,  pel que ja no disfrutaran...   Però, com dic, això només és un petit i molt important aspecte que patim aquí per culpa de les entitats financeres.   El Sistema és mundial. Les
protestes que tenen lloc, per be que alguns parlen (per lògica) del que més directament els afecta, no son locals, son les mateixes de moltes altres capitals europees.

    Ara als Bancs els "sobren" els pisos: les "IMMOBILIÀRIES" son Ells: Els reclams parlen per si sols...                                                                                                                                               
 El Sistema literalment és un pop de múltiples tentacles car fomenta les guerres, l'esclavatge economic, els negocis més bruts amb la salut de les persones, els "cartels" de la droga.  Els partits polítics, només mantenen les façanes ideològiques, i alguns pobres matisos. Cap d'ells no pot fer res substancialment diferent si aconsegueix de governar. Les vies estan marcades i també les alternances. El poder econòmic és qui ho belluga tot a instancies del "grupet" que hi ha per sobre.  S'entén ara perquè d'una manera pràctica els "Indignats" (que som tots i cada vegada més) no ofereixen "alternatives ràpides"?   Es necessari que el CLAM que ara ha començat, sigui encara molt més gran i sentit...   No es tracta d'arrenjar un cosa puntual. Sinó quelcom molt més profund i de Consciència.  Aquesta mobilització massiva irromp amb esquitxos que recorden el "maig francès". Perquè allò també era quelcom que anava més enllà d'una mobilització convencional, i com és sabut, ja res més no va ser igual després del "Maig del 68",  Ara ens trobem en un atzucac molt més gran encara que aquell: per això penso que la "cosa" anirà "in crescendo" àdhuc amb tota la seva complexitat.   I això, sens cap mena de dubte és una esperança, doncs el moment de prendre Consciència: ja és aquí...  L'alternativa ara és prendre Consciència i/o mobilitzarse...   Son moltes les actuacions a fer a nivell individual i col·lectiu, per anar afeblint tot el que priva la vertadera llibertat, per anar deixant obsolets tots aquests falsos valors que per milers d'anys han ocultat totes les vertaderes capacitats de l'home, i les han reduit a temor i esclavatge.  La dita "societat del benestar", ha esdevingut als nostres dies la gabia daurada, que dona totes les comoditats materials a l'home, amb la pretensió d'aillar-lo i per TV i per Iternet "atiborrar-lo", omplenant-li la ment d'informació inútil, i distracció continua que en cap cas ni el "culturalitza" ni l'estimula èticament o espiritual. M'alegra que hi hagi aquestes mobilitzacions que en cap cas no son violentes, i que arribin també a Manresa:  no tota la joventud està adormida, i molta gent de totes les edats comença entendre el que passa i el perquè.  UNA NOVA CONCIÈNCIA SURT PER CARRERS I PLACES: BENVINGUTS!! JA ERA HORA!!

13 DE NOVEMBRE: NOVA EMPASTIFADA ALS CELS DE LA CATALUNYA CENTRAL

... DES DEL MATÍ...

                                                                              

                                                                                                                                                                                              

ZONA DE MARGANELL-MONTSERRAT                    

                                                                            

                                                                                                                                                                                                                                                      
                                                                         

                                           AL CENTRE DE MANRESA

                                            DAMUNT LA CIUTAT AL CAPVESPRE...

                                             
                          ...  FINS  AL  VESPRE... 

                         EL SORD DISCURS D'ALTRES VEGADES... (tornem-hi que no ha estat res!)

I és perquè les persones quan anem pel carrer, "només" mirem a terra:  prou problemes hi ha a la vida, com per anar mirant el cel, - diran alguns -, encara et pots entrebancar, has de mirar on poses els peus, sobretot si ja no ets "de la primera volada".  Quan dic "el cel" vull dir l'  "espai aeri", sobre nostre, ja m'enteneu. I és que mai "ningú no ens ha fet cinc cèntims" del que hi passa en aquests cels sobre les ciutats, les comarques, etc.  Estem molt satisfets després de sentir els "homes del temps" que ens diuen "quin temps farà".  Quan ens diuen: " demà tindrem núvols alts que entrenyinaran el cel..."  Resulta que l'endemà el dia neix esclatant, d'un blau net que les Muntanyes de Montserrat, des del Bages, prenen aquell to rogent tant meravellós, que només tenen els matins embriacs de serenor...   Ah! Però a partir de quarts de vuit del matí ja surten els frenètics i obscurs treballadors de la taranyina i comencen de "ratllar" el cel miserablement, impunement i salvatge...  Ho fan des d'uns potentíssims reactors que mai ningú no sap d'on surten, què fan i perquè ho fan, i justament els dies que no bufa el "vent de nord" a les nostres contrades... Ai las! A quins interessos deuen servir ?  No pas als de la gent de be...  Perquè tothom calla, tothom consenteix, tothom mira cap una altra banda...    El meu Blog al Bages deu ser l´únic que denúncia aquestes "tonteries"...  La gent "sèria" tenen altre feina, oi ?  Seguim: I els reactors deixen anar a tota pressió les llarguissimes esteles, que suvint resten suspeses al cel per hores, i en el transcurs de les quals s'eixamplen, s'eixamplen i s'eixamplen i oh miracle! Ja tenim aquí els anunciats núvols alts  que enteranyinen el cel...  I que fan que el dia radiant, que els més matiners haviem gaudit, esdevingui "entarenyinat" que vol dir que ja han col·locat l'obstacle entre el Sol i nosaltres...   Aquest és el resultat de tot un dia (com avui dia 13 de Novembre del 2010) de frenètic anar i venir en totes direccions d'aquests molt ben entrenats aviadors amb els seus "avions fantasmes" dels que cap institució de govern: no sap, no contesta... ( És el que hi ha !  -parodiant la frase de moda- si t'agrada be i si no, fes com

gairebe tothom, ignora-ho, però no t'oblidis de respirar). A més a més, aquest fum químic en suspenció, a més d'incidir en l'estat d'ànim de les persones i en la seva ment, incideix en tot el territori, en camps i arbres, animals i persones: cansament, malestar.proliferació de virus i bacteris d'orígen desconegut i que la medicina d'ambulatori desconeix, etc., etc., etc..  Perquè mirar el cel ?  Quina bestiesa !  Perquè fer-se preguntes, perquè raonar amb lògica ?  Val més continuar ensopits, aquesta és la trista opció que palpo a nivell general, i que m'esgarrifa la Consciència...    TOTS US QUEDAREU AMB AQUEST TRIST I PATÈTIC: ÉS EL QUE HI HA  ?

Entrats ja al Diumenge dia 14 l'activitat frenètica dels "Chemtrails" segueix, hom pot deduir que ahir no van acabar la "feina", i l'han acabada avui. Observeu les imatges d'avui sobre el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, realitzades des de la zona alta de Marganell:

                                 QUINES QUADRICULES TAN FORMOSES: ALGU ENS EXPLICARÀ AMB PROUS CONEIXEMENTS, QUIN SENTIT TENEN ???

                                      QUADRÍCULES, ROMBS, TANT LI FA...                                         

                                    Es veu que no havien acabat de llançar tota la "merda"...      Ara si, perquè "els que ho anuncien" han dit que s'acosta un front amb pluges i fred...     Ara ja es podrà remenar l'olla i en farem un "bon brou"...  Ara que mentre el "Barça" guanyi ja ho tenim TOT: que més voleu ?                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           I

EXPERTS EN "DISTREURE" LES MASSES

L'utilització de grans espectacles, sobretot esportius, per distreure les masses, la recordo de ben jovenet en plena època franquista.  Curiosament ja des de ben petit, no m'agradava el futbol, i això em feia un xic "rar" entre els propis companys d'escola, perquè, si no m'agradava aquest esport, l'estrany hagués sigut que hi hagués jugat amb delit, com els altres nois de l'escola o del barri. Ni m'agradava, ni en volia saber.  Jo preferia "escampar la boira" d'altres maneres, m'agradava més l'aventura, l'exploració, l'excursió, etc. En canvi al meu pare si que li agradava el futbol, i amb ell, havía tingut ocasió de viure aquell ambient de les tardes de Diumenge, al manresà camp del Pujolet, on diuen que es jugava a futbol, però jo recordo més la impressió que em feia el sentir totes aquelles esbroncades  de la gent de les grades, traient la bilis per la boca, insultant l'àrbitre o les males jugades, i mal descarregant una adrenalina que, segurament hagués valgut més de descarregar d'una "altre manera", en plena dictadura, i en plena privació de moltes de les llibertats bàsiques, que el règim intentava diluir o despistar amb espectacles de masses, com el futbol,  també amb  els

"westerns" que es podien veure en tots els cinemes, acompanyats del doctrinari "no-do", i que també anaven molt be per tenir la població "distreta" de les penuries d'aquells moments, amb la ment "ocupada amb altres coses" que no fossin, qüestionar la manca de llibertat sindical, o el trepig de la llengua i la cultura catalanes.  El franquisme va "utilitzar" el futbol i els "westerns" de Hollywood també, per distreure les masses: així, per exemple, anar al futbol o al cinema, va esdevenir un ritual que involucrava tohom:  qui s'apartava d'aquests paràmetres i feia segons quines "altres coses", tenia tots els números per ser titllat de "separatista sospitós".

Com es comprendra no és que em "fiqui" amb el futbol en tant que esport, ni amb el cinema entès com a "setè art", està clar que faig referència a la utilització manipuladora que se'n ha fet i se'n fa.
Avui dia ja no és aquella dictadura, avui dia és el propi "sistema mundial" de Bilderbergs en amunt, per entendre'ns els quins "deixen" a tots els països que segueixin ocupant-se d'aquests afers, sobretot dels esports de masses, encara que avui si han d'afegir nous elements jugant aquest mateix paper, per exemple la TV i Internet, que al marge de ser avenços tecnlògics remarcables (potser aquest darrer vingut de les estrelles...), serveixen també per distreure cadascú a casa seva, ben aïllats, i afectant inclús el cervells d'aquests usuaris, amb la càrrega subliminar que porten.   La finalitat darrera però segueix sent sempre la mateixa:  Evitar que l'home pensi per si mateix i que s'adoni de tot el que està passant. 
 Així manipulat l'home esdevé molt fàcilment un  "animal de costums", a través, per exemple del futbol (que tant arrel·lat està a casa nostre), o mirant la TV-brossa, o Internet, etc., i d'una manera tant planera, que ja li va be.  No s'adona (la globalitat, no les meravelloses excepcions), que volen impedir qu l'home pensi, que desenvolupi la seva intel·ligència, que sigui contestatari al "sistema", que s'adoni, en definitiva, que el "sistema" és uniformador, i que pretén modelar unes masses que no molestin, que estiguin entretingudes sempre que ells vulguin, que diguin: SI A TOT.  
Aquí hi ha un feixisme més o menys velat, disfressat de "democràcia", que està dominant les masses, per exemple: a través dels obligats vincles amb les Entitats Bacàries: el pes psíquic de les hipoteques és terrible i condiciona les vides de milers i milers de persones, totes elles penjades de Bancs i Caixes, i que avui dia, amb la crisi "que el mateix sistema ha creat", arriben al límit de la desesperació.  Llavors, en comptes de lluitar contra aquest estat de coses, hom s'agafa a "la distracció", a l'oblit temporal, sigui futbol, tele-brossa, internet, o....  I res d'això resoldrà el problema, que és el que en el fons volen: perpetuar-lo, perquè de mica en mica es vagi implantant l'esperit de remat en la psique humana.   

                                                                                                                                                 

L'enfocament que ve del cap damunt de la piràmide del poder i que corona la "élite", tendeix a la uniformització del món per dominar-lo.  De mica en mica volen que tots els països responguin a uns mateixos paràmetres, per aquesta "raó de pes" s'han anat eliminant les possibles "alternatives" polítiques als governs dels diferents països, sintetitzant-ho amb la implantació de bipartidismes, generalment una "esquerra" i una "dreta" només de façana, puig que tant si governa l'un o governa l'altre les possibilitats de canvis de timó reals son nul·les.  La "VIA" assenyalada és única i tots la seguiran, destacant-se tant sols molt lleus matisos, per acontentar les restes ideològiques que estan agonitzat...
Penso que no ens hem de "conformar" amb aquest "panorama".  Des del meu humil Blog, penso que el primer que cal fer abans que res és informar-se bé.  Em permeto recomanar-vos dos llibres que us poden ajudar, en general, a informar-vos i a reflexionar sobre el que està passant avui al nostre món "de mala manera globalitzat"...

 D'entrada Arcadi Oliveres, en un  dels seus darrers reculls molt pràctics i sintètics que es titula "Aturem la Crisi"-Les Perversions d'un Sistema que és possible canviar-. Tots els llibres de l'Arcadi Oliveres son recomanables i ajuden a comprendre perquè hem arribat on som, i qui mana de veritat...

L'altra llibre és una interessant visió hologràfica del món, l' univers i l'home, un nexe que vol unir la fisica quàntica i l'espiritualitat (sense que aquesta sigui sinònim de religió). L'autor és en Gregg Braden i el títol del llibre és The Matrix Divine (La Matriz Divina) ignoro si hi ha traducció al català. 

Dos autors perprendre Consciència del que està passant. Espero que algun dia us lleveu i realment descobriu que hi ha una Conspiració Mundial en tota regla, malgrat els que sembla que exagerin o fabulin...

"LEGIÓN": CINEMA PRESCINDIBLE

Pel·lícules com "Legión" és aquest cinema del que més aviat s'hauria de prescindir:  completament basat en la violència, imagineu-vos els Arcangels Miquel i Gabriel, amb metralladora, un "déu" que s'enfada amb la Humanitat (això ja és massa!) i envia una munió d'éssers negatius (àngels !?), contra els "desgraciats" humans que amb penes i treballs, pul·lulen desesperats per la faç de la Terra...    Aquest és un cinema gairebé per "malalts" de violència.  Aquí només s'encomanen baixos instints, i tot, TOT, se soluciona per la via expeditiva de la metralla i les bombes.  I diu l' "àngel bo" (Miquel): "La darrera vegada que "déu" va perdre la fe en la Humanitat, va enviar un "diluvi", ara envia això altre..."

Es podria fer un cinema fantàstic amb la última tecnologia d'efectes especials, però que com a mínim portés un "missatge de bons sentiments", no aquesta "porqueria" plagada de violència i gent marxada de polleguera.

A més, si es vol tocar el tema "Déu", "Arcàngels" o l' "Apocalipsi", donar-li un nou tractament podria resultar si més no original, pero fer-los a imatge i semblança d'un equip de "rambos", és un insult a la intel·ligència.

Jo em pregunto què es preten amb aquest tipus de cinema ?   Aconseguir un jovent que arribi  considerar que la venjança és un "valor" ?   Que el fet d'anar armat i portar un bon ganivet a la butxaca, sigui quelcom lloable ?   És això el que es vol transmetre a través d'un  "déu" venjatiu i emprenyat ?  I uns "àngels" armats fins les dents com un repressiu exèrcit llançat sobre el poble ?   Qui te aquestes "idees brillants" per portar al cinema ?   Com ens podem sorprendre que després sorgeixin "psicòpates armats" i facin una "carnisseria" en una escola o en un super mercat ?  No és aquesta la "pedagogía" que atía això ?  No és això el que emmalalteix una societat, ja prou desmarxada de "valors" ?   Com se senten els joves quan  surten de veure una pel·licula així ?  Hi ha altres maneres d'atendre l' "adrenalina"...

                                            

Si forces superiors volguéssin destruir el món o a la Humanitat, no es prendrien tantes molèsties, com ve a suposar aquest film, on va sorgint una mena de batalla entre el "be i el mal" encarnats respectivament per (Miquel i Gabriel) - conxorxats en segons quins moments -, i on dirimeixen diferències, en el sentit que l' "àngel bo" li diu a l' "àngel dolent" referint-se a aquest "déu" que ha perdut la fe en la Humanitat:  "tu li vas donar el que volia, jo li vaig donar el que necessitava".  El "bo" perdona la vida al "dolent" destacant.-li que aquesta és la "diferència" entre ells dos... (doncs que et pensaves..?)

Violència i sentiments molt primaris en aiguabarreig i elevats a la categoria de "virtuts", i sempre, "guanya" el més fort, que sempre és el més violent, el més mascle, el millor armat, el més eixerit, perquè imposa la seva "raó"... Ah! i també s'endú la noia, com no podia ser d'una altra manera, dins aquesta mentalitat... 

Es un producte més anglosaxó amb el que ens volen seguir endinyant uns costums i una forma de fer, de reaccionar i de comportar-nos, que no son els que més ens identifiquen. No és un cinema recomanable, ni educatiu....

Peró...si de totes totes voleu anar-hi, vosaltres mateixos, ara aquest mateix director, un tal Scott Stewart, ja en te a punt una altra de vampirs, per sucar-hi pa nois !